Soledat
Matís

És la soledat la que tinc por que sone que s'emporte l'alegria
del meu cos i arrastrar-lo a un espés terreny perdut.
La tristor que em deixe arraconat per sempre
que el meu cos quede enterrat en un adéu.
Contarem que una nit entre badalls a la falda d’una duna ens vam trobar,
i ens creurem que els estels ens van parlar, faig memòria,
quina nit més delirant!
Avui et deixe a tu canviar la meva història,
esperar-me uns minuts plantada meditant.
Prompte marxarem, serem dos ments inquietes,
l'aventura compartida ens obri els ulls. TORNADA...
Tornarem a quedar-nos tumbadets, esperant que cel ens faça una senyal.
Començar, encarats, mirant-nos de front, trenca el rellotge!
Que ara ací estem sols els dos.