Fugaç
Matís

Si puguera guardar els problemes tancar-los en globus
que explotaren per sempre esfumant-se perduts en el vent.
Inventar un nou món com xiquets que dibuixen en folis,
descobrir somnis nous navegar lliure pels sentiments.
Quan et busque incansable a la platja només trobe el mar,
faig forats en l'arena a l'alba per veure si estàs.
És llavors quan la terra m'abraça i tot pren sentit,
quan les ones del mar criden lliures al vent si ets amb mi.
En la nit les estrelles no dormen esperen el sol
mentre els fars il·luminen la boira que escriu el teu nom.
He donat per sentat que l amor és etern i no ho és,
és estrella fugaç que s apaga i es perd en el cel.
Si els tresors que renaixen en l'aire hui vols cultivar
rega'ls com aquelles plantes que tens en la llar. OOHH I TORNADA...