Refugis i Intempèries
Sergi Carbonell

I si un dia no s’inflen les veles potser et costa veure l’horitzó.
Però petita no tinguis mai pressa sempre hi ha un far en la foscor.
I si la nit embolcalla tristeses, encendré com fanals els estels.
Perquè cada nit sigui nit de revetlla,
que s’il·luminin tots els teus anhels.
Un refugi en mig de la boira, aixopluc en els dies calmats.
Una tempesta en les hores salvatges, un llum encès en les foscors de pas.
Una cançó a cau d’orella quan baixi la primavera a les nostres ciutats.
O una nit que vetlli les absències de tots els llocs on ens hem estimat.
Un refugi per cada intempèrie, ho són amigues també ho són cançons.
Una data, un lloc o una meta i sovint l’escalfor d’un record.
I si la nit amb nostàlgia s’enreda, celebrem que vol dir que hem viscut.
Que cada nit sigui nit de revetlla, brindarem per tots els que han caigut.
Un refugi en mig de la boira, aixopluc en els dies calmats.
Una tempesta en les hores salvatges, un llum encès en les foscors de pas.
Una cançó a cau d’orella quan baixi la primavera a les nostres ciutats.
O una nit que vetlli les absències de tots els llocs on ens hem estimat.
Un refugi a la pressa del soroll que m’envolta, el neguit,
quan no trobo el camí les veles van i venen.
quan no trobo el camí les veles van i venen.