L'hidra
Sergi Carbonell

Camino i veig, el sistema s’enfonsa ja no aguanta el pes
de la pròpia vergonya cal canviar el motor,
que cremin els mercats i els mercaders dins seu
i els seus diners.
I ballarem sobre les velles cendres d’un passat injust,
posant al centre de la vida el nou motor,
que l’únic que ens governi sigui l’amor
i el bé comú.
Col·lapse, el món col·lapse,
decréixer, construir-lo diferent,
aprendre a viure, no hi ha planeta B cap més sortida
i encara, tot és possible i tot està per fer.
Siguem realistes, demanem l’impossible,
no permetem més que ens neguin la vida
perquè tot canviï el deure camina
fins que no matem l’hidra capitalista.
I obrirem portes i finestres perquè entrin nous vents,
noves llavors de resistència, honrar el passat
ja queda menys per tallar-li els caps al fred acer.
Col·lapse, el món col·lapse,
decréixer, construir-lo diferent,
aprendre a viure, no hi ha planeta B cap més sortida
i encara, tot és possible i tot està per fer.
Siguem realistes, demanem l’impossible,
no permetem més que ens neguin la vida
perquè tot canviï el deure camina
fins que no matem l’hidra capitalista.
Siguem realistes, demanem l’impossible,
no permetem més que ens neguin la vida
perquè tot canviï el deure camina
fins que no matem l’hidra capitalista.