Mestissos
Sergi Carbonell

Olor de sàndal, perfum d’Orient,
de la terra on mil Déus regnen el cel.
El verd dels camps de te, de sucre i cafè,
les muntanyes i les selves de Ponent.
L’ombra d’un baobab, papaia i mel
del bressol d’homes i dones, de l’arrel.
La flor dels ametllers, ballant al vent,
en els temples del país del sol naixent.
És mestís i divers tot el món que ens envolta,
som trossets de molts llocs, som empremta i memòria.
Emigrants constantment, a través de la història,
i avui som aquí on som, i demà potser haurem de marxar, continuar el
moviment etern.
L’aixada a terra per remoure l’hort,
que cuidava el meu avi amb tot el cor.
Pregar en un ritual, junts amb l’avi foc,
per honrar els nostres ancestres i la mort.
Jo em sento d’allà on em porten els peus,
avui soc d’aquí i demà seré d’arreu,
som núvols d’un mateix cel.
Que jo soc en tu, el que tu ets en mi,
som petjades recordant vells camins,
estrelles d’un mateix cel.