El riu de l'oblit
Enric Montefusco

A les deu al llit, gairebé és de dia,
seus als peus del llit, t'han donat la medicina.
Pel riu de l’oblit hi baixa el primer record
quan vas relliscar i vas caure a l’aigua,
pel riu de l’oblit hi baixen les rialles
de tant que ploraves al treure’t del mar.
Pel riu de l’oblit hi baixen els homenets
que sempre et xiulaven per fer-te girar,
pel riu de l’oblit hi baixen ganes que amagaves
de donar bofetades i un petó de vegades.
Pel riu de l’oblit hi baixa el teu home,
tan gros i content, esperat el primer nen,
pel riu d l’oblit hi baixen les joguines
esteses al sol al menjador.
Pel riu de l’oblit hi baixa la cuina
on mai vas voler posar un calefactor,
pel riu de l’oblit hi baixen les cullerades de més
que feien riure els teus fills quan et visitaven.
Pel riu de l’oblit hi baixen aquells ocells
parats al balcó dels geranis vermells,
pel riu de l’oblit hi baixa la regadora
que un dia vas dir que no trobaves.
I un dia d’aquests tot haurá baixat.
Només quedará el que hagis estimat
i tota la resta no servirá
si algú va a buscar-te al fons del mar.