Anima Blanca
El Diluvi

Ja fa temps que navegue
en un vaixell sense rems.
Ja fa temps que somie
amb els teus ulls absents.
Ja fa temps que t'espere
Sota el cel somnolent,
on la rosada em recorda
que no estàs present.
Quan et tenia, jo no sabia
el que em doldria si no et tingués;
quan te n'anares aquella nit clara
es va detindre el meu pensament.
Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present .
El meu nom ja no és meu
si no surt dels teus llavis;
el meu cor ja no viu
si no batega amb el teu.
El meu futur ja no és
si no tinc el teu present;
la meua pell no respira
si no sent la teua pell.
No vaig poder ni dir que et volia,
el temps va córrer més que el sentiment.
El meu cos encara et sentia
i es va detindre el meu pensament.
Navega amb les ones, Ànima Blanca,
vola amb el vent, per sempre innocent;
allarga la mà i toca els estels,
que jo estic mirant-los i et tinc present . (x2)