El Far del Sud
Sopa de Cabra

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far de sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
ET DONARÍA AMOR SI POGUÉSSIS TORNAR-ME'N
ET DONARÍA AMOR SI ENS POGUÉSSIM MIRAR
ET DONARÍA EL MON SI POGUÉSSIS PARLAR-ME.
HO DONARÍA TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR.
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s'apaga quant la sort es pon.
I el seu record s'estima en ciutats adormides,
I somnia fins l'alba el seu far sense vida trist.
ET DONARÍA AMOR SI POGUÉSSIS TORNAR-ME'N
ET DONARÍA AMOR SI ENS POGUÉSSIM MIRAR
ET DONARÍA EL MON SI VOLGUESSIS PARLAR-ME.
HO DONARÍA TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR.
Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l'últim dia,
S'endú el cartell, arriba casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un mon nou.
I li escriu cent mil cartes la busca i viatja,
I el seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tant bruna, tant feble i prohibida
S'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu.
ET DONARÍA AMOR SI POGUÉSSIS TORNAR-ME'N
ET DONARÍA AMOR SI POGUÉS SER VERITAT.
ET DONARÍA EL MON SI POGUÉSSIS PARLAR-ME.
HO DONARÍA TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR.
ET DONARIA AMOR...
ET DONARIA EL MON SI EM POGUESSIS MIRAR
ET DONARIA AMOR SI VOLGUÉSSIS QUEDARTE
HO DONARIA TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR
ET DONARIA AMOR...
HO DONARIA TOT SI ET POGUÉSSIS QUEDAR
ET DONARIA AMOR...
HO DONARIA TOT SI ET POGUÉS ESTIMAR