Simfonía numero 3 (d'un temps, d'uns botons)
Pau Riba

Amb les sabates descordades
Sense mitjons als peus
Amb un barret de palla al cap
Sense mitjons (o ple de botons...)
He anat a seure al jardinet dels lliris
En espera del bon temps.
Anava per la regadora de zenc
Que es mor de set des de l'estiu
Però en decantar el cos de la cadira
Se n'han anat tots els botons
I m'he posat a riure
De tan babau com sóc.
I m'he posat a riure
De tan babau com sóc.
El terra ple de botons blancs
El sol encara fred i l'aire fi
Com una mandra, com una son
M'han fet posar malalt de poesia
Us pensareu que es tot una mentida
Pero jo no us diré ni sí ni no. [ai,ai,ai]
Us pensareu que es tot una mentida
Pero jo no us diré ni sí ni no.
|Melodia|
Només m'he tret una sabata
Perquè se m'ha adormit un peu
I ha vingut una mosca
Segurament la del bon temps
I m'ha semblat significatiu
I m'he posat content.
I m'ha semblat significatiu
I m'he posat content.
Diria que ja som a la Primavera
Perquè sento l'olor que fa
I és l'hòstia de bonic
el terra ple de botons,
els cucs de Sant Antoni,
El peu adormit al sol
La regadora i les herbes del jardí [ai,ai,ai]
El peu adormit i al sol
La regadora i les herbes del jardí.
|Melodia|
Però quina por, si vingués algú
I em trobés adormit el peu
I tots els... botons per terra
I la regadora, sense mitjons
I el barret al cap, i el barret al cap
tot ple de... botons
pero quina por... pero quina por
quina por que em fa, quina por que em fa
na na ná... na na na na, na na.......
|Melodia|
Amb les sabates descordades
Sense mitjons als peus
Amb un barret de palla al cap
Sense mitjons... (o ple de botons...)
He anat a seure al jardinet dels lliris
En espera del bon temps.
Per a un simple vianant.