Senders
Matís

Cau la nit entre els arbres, olor a terra mullada,
hui el cel ens dibuixa un punt i a part en les nostres vides.
Omplirem cada dia travessant nous senders,
compartint l'esforç que fem els dos.
Magnífic paisatge descobert escrivint uns renglons,
aquesta pantalla s'oblida que no estàs.
Ja queden pocs dies la sort està tirada
viatjaran solament les nostres ganes.
Crida la veu d'un riu, canten ocells al passar,
trons i llamps ens acompanyen, la pluja va a començar.
Diminut escenari clavat en la tenda al mig d'esta selva,
perdut entre ombres, nus els nostres cossos, sentint-nos vius.
Ara el temps no corre sembla inservible,
badallant em preguntes quina hora serà,
dibuixant sense núvols eixos dies que vindran,
inventant un nou somriure, un món per compartir. TORNADA...
L’acidesa i dolçor de les fruites silvestres,
el rumor de les fulles remogudes per la brisa,
el tacte suau de les roses,
la rosada fresca entre l’herba i els teus peus.