Com dues gotes d'aigua
Manu Guix

Quan no ressoni cap cançó
i el món quedi en silenci
i et perdis a l’habitació
dels teus malsons
Quan ja no et quedi cap bressol
que et faci sentir lliure
i se’t barregin els records
Quan se t’escapi el pensament
de voler viure diferent
Quan tinguis ganes de vessar
les llàgrimes perdudes
Ens trobarem a mitjanit
com dues gotes d’aigua
que van lliscant perdent-se en l’infinit
d’un bosc que no s’acaba
Serem la llum que arriba pel matí
per despertar un món adormit
Serem el crit que trenca la foscor
farem que es mogui l’aire
Quan els carrers mullats et facin mal
abans que trenqui l’alba
i tot et sembli molt pitjor
del que era abans
Quan la bellesa d’un cel blau
només sigui un miratge
i les pors se’t facin grans
Més enllà del pas del temps
recordarem els bons moments
Quan tornem a posar els peus
damunt la terra humida
Quan les veritats se les endugui el vent
i les paraules siguin un refugi
per amagar tot el que sents
tu crida’m
Ens trobarem a mitjanit
com dues gotes d’aigua
que van lliscant perdent-se en l’infinit
d’un bosc que no s’acaba
Serem la llum que arriba pel matí
per despertar un món adormit
Serem el crit que trenca la foscor
farem que es mogui l’aire
Cada cop que em busquis jo hi seré
per molt que el món s’acabi
​Seguirem l’estel que brilla més
escamparà i no hi haurà cap més tempesta
Ens trobarem a mitjanit
com dues gotes d’aigua
que van lliscant perdent-se en l’infinit
d’un bosc que no s’acaba
Serem la llum que arriba pel matí
per despertar un món adormit
Serem el crit que trenca la foscor
farem que es mogui l’aire