L'Adela i el Marge

D

G                      (D)         (G)      D
"Per com els agrada respondre jo sé que menteixen,
          G                D
o prescindeixen de la veritat.
G                          (D)          (G)     D
L’absència de risc als seus ulls prova que repeteixen
    G             D
discursos memoritzats.”
A                        G                     D
M’ho va dir l’Adela avançant cap al marge que delimitava
    G       D
el món habitat.
A                         G                    D
Cridava al paisatge: “Darrere dels marges sempre hi ha un sender amb ombra
G        D
per caminar!”.


Em                     G                         D
Va ser un privilegi poder-me esperar allà amb l’Adela
      G             D
que anés caient la nit.
Em                       G                    D
Quan vam abraçar-nos va xiuxiuejar-me “ets idiota,
      G         D
t’hauries divertit”.


  A                       G                          D           G      D
I vaig contemplar-la avançant cap al que fos que el marge tenia per oferir.
     A                  G                      D                   G
En l’últim moment va girar-se, va fer-se un petó a la mà oberta i, ffff,
                D
va bufar cap a mi.


Em                         C      D      G
I des de l’altra banda em va semblar sentir...
Em                               C              A
I des de l’altra banda encara em va semblar sentir...


A                          D     A
No tens per què estar aquí!
A               D           G           A
Aquest és un honor del que pots prescindir!
A                        D G A
No tens per què estar aquí!


A                        D     A
No tens per què estar aquí!
A               D           G           A
Aquest és un honor del que pots prescindir!
A                        D G A
No tens per què estar aquí!