Flor Groga
Manel

Ja sabem com t’agrada aixecar el braç
i calcular el pol dÂ’on ve el vent,
ja hem gaudit de lÂ’estil que exhibeixes
quan marxes corrents.
Ja hem entès que ets una ànima errant
que abandona les cases quan tothom dorm,
que tÂ’agrada menjar quan hi ha gana
i dormir si ve son.
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora,
sempre arriba el moment
quan sÂ’obre com una flor rara el penediment
i entens, com si totes les bruixes del món
coincidissin llegint-te el futur,
que és cosa de temps que et sorprenguis
pensant que ho tenies,
que jo creia en tu.
Ja sabem que tres mil aventures
bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers sÂ’avorreixen si no
hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava
una daga daurada en el cor
i que on tÂ’enterri una bona gent
hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
que sempre arriba el moment
quan sÂ’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món
t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà
recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.
Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món
buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar,
aprendríem a passar-la junts
i no et veuria mai més explicant-me que bé
estaves quan ho tenies,
quan jo creia en tu.