D G A D G Li vaig dir de fer una ruta, A D de sortir d’hora, al matí. G A Prop d’un riu acamparíem A7 D just abans que es fes de nit. D G Tinc hamaques, armes blanques, A D tinc colònia pels mosquits, D G per sopar piranya a la brasa A D i tota la jungla per tu i per mi. D G Però què va! Però què va! A D Ella no hi volia anar! D G Jo l’hi he dit, jo l’hi vaig dir, A D i ella mai va voler venir. G A G D I a la jungla els rius, si vessen, es transformen en pantà, G A G D i quan ve l’època de pluges ja no s’hi pot arribar. G A D I ella no hi va voler anar. D G I què me’n dius si faig trucades A D i recluto alguns amics, G A si sortim aquesta tarda G D i a l’estany fem un partit? D G Hi ha molt gruix, el gel aguanta, A D no hi ha risc, no hi ha perill! D G Que l’esport és saludable! A D T’ho prometo, serà divertit. D G Però què va! Però què va! A D Va dir que potser més endavant. D G L’hi vaig dir, vaig insistir, A7 D però ella mai va voler venir. G A G D I el desembre era l’època ideal per patinar, G A G D però ja se sap que, el gel, si deixes passar els mesos es desfà. G A D I ella no hi va voler anar. D G Fins que un dia dins el cotxe A D excitat vaig proposar D G de trencar per la drecera A D de les corbes del barranc. D G Apreciar unes bones vistes, A D evitar les retencions, D G inventar el nostre propi trajecte A7 D que per l’autopista ja hi va tothom! D G Però què va! Però què va! A D Va dir “frena, que vull baixar!”. D G L’hi vaig dir, vaig insistir, A7 D però no va voler canviar de camí. G A G D Vaig parar enmig d’un polígon i ella, en lloc de dir-me adéu, G A G D cridava “no hi ha un bon camí, sinó que cadascú té el seu”. G A G D I “si autopista i carretera són opcions tan diferents, G A G D el teu camí i el meu”, va dir, “t’ho juro, no s’assemblen gens”. G A G D I es va perdre entre unes mates remugant que era molt trist G A G D que realment jo necessiti tot això per ser feliç. G A D I ella no hi va voler anar. X2