Quand arriba el fred
Joan Manuel Serrat

Quan arriba el fred
s'amaguen les roses
i no es veuen noies
riure pels carrers.
Quan arriba el fred
tot sembla morir-se,
arbres sense fulles
que et rebran, hivern.
Quan arriba el fred
s'adormen els homes,
es tanquen les portes,
se'n van els ocells.
I amb el seu volar,
te'n vas anar tu,
buscant altra terra,
buscant altra llum.
Només m'has deixat
un poble desert.
Quina tristor viure
quan arriba el fred!
Però s'acaba el fred
i desperten els homes,
els arbres, les bèsties,
les flors de passeig.
Quan els ocells tornen,
en morir el fred,
la blanca muntanya
es vesteix de verd.
Ara que has tornat,
tot és diferent,
la vida desperta,
la vida desperta
i la neu es va fonent...