La mort de l'avi
Joan Manuel Serrat

No hi ha rialles, sols hi ha plors.
No hi ha cançons, sols hi ha gemecs.
Sembla que tot vagi de dol
en aquest racó mariner.
A la taverna, els pescadors
estan tots muts, no diuen res,
i les comares, a l'església,
preguen per l'avi.
Tothom anirà a l'enterrament,
tothom dirà: "que bo què era!"
Tothom sabrà parlar-ne bé,
potser algú plorarà de pena.
Però no d'amor, perquè, al vell,
d'amor, tan sols li'n van donar
la barca, el vent, els aparells,
la xarxa, el sol i el blau del mar.
Però l'endemà tot ha canviat,
car ningú no pensa en el vell.
Els pescadors són a la mar,
els minyons juguen pel carrer.
Però a la platja, plena ahir,
sols una barca hi ha restat,
amb una xarxa que mai més
no tornarà a besar la mar.
No tornarà a besar la mar,
mai més.