Intro: F#m B7 F#m E E F#m No han passat pas gaires anys, B7 E Gemma, que et vaig conèixer. F#m Va patir la mare tant B7 E perquè poguessis néixer! C#7 F#m Què bonics eren els ulls que vas obrir, B7 E que bonics, aquell setembre. C#7 F#m Que feliç nasqué als teus llavis el somrís, B7 E que feliç que hi ha estat sempre. F#m B7 A Gemma, guaita les flors, guaita les flors E que son boniques. F#m B7 A Gemma, guaita les flors, guaita les flors E F#m D B7 G i no caminen, i tu ets la més bonica, ay Qui pogués, per un instant, viure tota la joia que tu sents al anar cordant, dues sabates noves. Les dures hores i hores als teus peus! les veig noves si les miro. Amb gran goig en parlarà la teva veu, i és per això que més t'estimo. Gemma, guaita les flors, guaita les flors que son boniques. Gemma, guaita les flors, guaita les flors i no caminen, i tu ets la més bonica, ay Sense por segueix lluitant, que així es llaura la vida; xic a xic es va lliurant, la forca que dormia. Pren els dies d'un en un que hi és el temps per premiar el teu entusiasme. T'ho mereixes tu i l'esforç que fan silents els teus ulls verds esperança. Gemma, guaita les flors, guaita les flors que son boniques. Gemma, guaita les flors, guaita les flors i no caminen Gemma, guaita les flors, guaita les flors que son boniques. Gemma, guaita les flors, guaita les flors i no caminen Gemma, guaita les flors,
