Gema
Joan Bautista Humet

No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!
Què bonics eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen, i tu ets la més bonica, ay
Qui pogués, per un instant, viure tota la joia
que tu sents al anar cordant, dues sabates noves.
Les dures hores i hores als teus peus!
les veig noves si les miro.
Amb gran goig en parlarà la teva veu,
i és per això que més t'estimo.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen, i tu ets la més bonica, ay
Sense por segueix lluitant, que així es llaura la vida;
xic a xic es va lliurant, la forca que dormia.
Pren els dies d'un en un que hi és el temps
per premiar el teu entusiasme.
T'ho mereixes tu i l'esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
que son boniques.
Gemma, guaita les flors, guaita les flors
i no caminen
Gemma, guaita les flors, …