Deixar-se anar de la mà
Ginestà

Tant de bo que t'estigui bonic
Que t’estimin i estimis
somriure amb les galtes
I no pensis més en mi
Que t'agradin uns altres petons
Que et despertis de nit
i estiguis abraçada
Per la sort l'amor del món
Li he escrit 20 cançons
i qui sap si en faré més
Que visqui feliç si us plau
mai he demanat res
Si va ser preciós estimar-se
També ho hauria de ser
deixar-se anar de la mà
Si l'amor sap transformar-se
Que visqui en les mil formes
que li vulguem donar
I em fa mal, però menys
Penso en tu, però molt menys
Sort del temps que
m’ha portat la calma
Si va ser preciós estimar-se
També ho hauria de ser
deixar-se anar de la mà
Tant de bo que t’estigui bonic
Que riguem molt en veure’ns
i fer-te abraçades
Quan ho vulguis soc aquí
Vull enganxar-me ja al teu proper disc
I sentir-te cantar
amb les teves germanes
Celebrar que som amics
Que no et falti amor i que
els mals et siguin lleus
I si ens ve de gust
poder cantar a dues veus
Si va ser preciós estimar-se
També ho hauria de ser
deixar-se anar de la mà
Si l'amor sap transformar-se
Que visqui en les mil formes
que li vulguem donar
I em fa mal, però menys
Penso en tu, però molt menys
Sóc del temps
que m'ha portat la calma
Si va ser preciós estimar-se
També ho hauria de ser
deixar-se anar de la mà
Vull veure't complir tots els somnis
I totes les “pel·lis” que et queden per fer
Que et cuidis com cuides als altres
Si us plau que ta mare
sempre estigui bé
I el Guillem també
Si va ser preciós estimar-se
També ho hauria de ser
deixar-se anar de la mà
Si l’amor sap transformar-se
Que visqui en les mil formes
que li vulguem donar
I em fa mal, però menys
Penso en tu, però molt menys
Sóc del temps que m’ha portat la calma
Si va ser preciós estimar-se
També ho hauria de ser
deixar-se anar de la mà