Monstres i Gegants
La Fúmiga

Trobar tresors a les butxaques oblidades
o despertar-me quan encara em queden hores.
La clau de casa que apareix a la primera.
Un dia d’estiu amb aigua fresca a la nevera.
Està esperant-me l’ascensor amb un somriure.
La multa que no aplega i el match en el Tinder.
Els cinc minuts que allargue cada matinada.
Una cançó a la dutxa ben desafinada.
I ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!
Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.
Serem l’exercit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”
Passar la nit pegant-li a la filosofia.
Obrir la porta i escoltar “hola, bon dia!”.
Cançó que mai s’acaba per la carretera.
Pegar-li foc a mitges prop de l’Albufera.
Parar per esmorzar, aprovar sense estudiar.
Alçar-se tard i conjugar sense pensar.
Dissabte que comença a l’hora de dinar.
Diumenge de ressaca amb ganes de tornar
I ara és l’hora, de fer fora, G
i ara és l’hora de fer fora monstres i gegants!
Seràs la veu d’eixe Poble que crida,
que es deixa la vida, que mira endavant.
Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps.
Serem l’exèrcit que no vol la guerra,
que cuida la terra que endolça la mar.
Serem el tro que farà despertar
la ràbia del “no passaran!”