Cors Armats
Atzembla

Unes caputxes negres, caminem la nit
Com una manada de cors armats
Contra la soledat d'un mon podrit
Disposades a no claudicar
Perquè estem convençuts, que el futur és estimar-se
I pensar en comú, en compte d'anar aillant-se
Ens volen perduts, que entre tu i jo manquen xarxes
Per això ens busquem, per això ens juntem
No enteníem de l'impuls que ens movia
Perquè no sabíem escoltar els sentiments
I en el cor de les respostes vam trobar el foc que ens pren
Ens cuidarem unes a altres
En la foscor de la ciutat
I si una nit no ens queden forces
Que no ho celebren
que tornarem a l'endemà
Unes butxaques buides, creuem la nit
Creant alternatives d'autogestió
Contra la imposició d'un marc fallit
Demostrant que no els tenim por
Perquè estem convençuts, que el present és rebelar-se
I crear el futur, en compte de resignar-se
Ens volen vençuts, i muts dintre de gàbies
Per això lluitem, per això s'alçem
No enteníem de l'impuls que ens movia
Perque no sabiem escoltar els sentiments,
I en el cor de les respostes vam trobar el foc que ens pren
Ens cuidarem unes a altres
En la foscor de la ciutat
I si una nit no ens queden forces
Que no ho celebren
que tornarem a l'endemà.
A les miseries que amaguen els trists carrerons
A les sirenes que callen els crits de revolució
A les batalles que encenen foc en la foscor
A les muralles que ens van imposar, a
les barricades que alcem per guanyar el demà
Ens cuidarem unes a altres
En la foscor de la ciutat
I si una nit no ens queden forces
Que no ho celebren
que tornarem a l'endemà.