Dansa del sabre
La Trinca

Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura,
amb tricorni i metralleta
treu el cap la Dictadura
i ens quedem esparverats… Garratibats!
Quin cobriment que va agafar-nos!
Quin espant i quin canguelo
quan la veu enrogallada
va cridar: “¡Todos al suelo!”
començant a disparar- Ra-ta-ta-taaa!!
Llavors ens diuen que a València,
per ‘cabar de fer la guitza,
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel Febrer! Ai, quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la Dansa del Sabre,
que si algú no se’n recorda
és la dansa me´s macabra
de les que es fan i es desfan- Oh, i tant!
Lla-vors, quina nit! Quina nit!
Estàvem amagats sota el llit,
però amb serenitat...
I amb el cul apre-tat!
No ens po- sés- sim pas ner- vio- sos!
Tranquil, Jordi. Tranquil,
Que és la Guàrdia Ci-vil! Tu tranquil…
Ai, mama ! Mama ! Mama ! Mama , por!
I se’ns donava la consigna:
demà, tots cap a la feina
“porque aquí no pasa nada”.
Segadors, no esmoleu l’eina
que podríem prendre mal …En general!
I sobretot, serenitat…
[SIN AC]
Però si guanya el del mostatxo,
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes !
-Corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà ! - Ja s’ho farà!
I l’endemà, quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya!
Fins i tot els més escèptics,
tots cridaven: “¡Viva España
y viva la Constitución! ” - Mira per on!-
I “Visca el Rei ! ” - Vés, quin remei ! -
[SIN AC]
I és que mai no saps
de qui carai has de refiar-te,
si será per bé o per mal,
però ben segur
que mai més res no será i-gual...
I és que ja et dic jo
que viure així, amb l’ai al cor, no pot ser bo!