Potser tingues raó

DO                            FA
Sols intente empatar amb este món que està tronat.
FA      SOL           DO
I de dormir bé per la nit.
FA             SOL              MIm          FA
Tot això sense creure en les pregaries de ningú
FA                        SOL
i alçar-me prompte pels matins.

    FA            DO           FA             DO
Jo abans estava estable, el pintor pintava el quadre.
FA                          SOL
Però últimament se'm mescla tot.
FA                SOL      MIm          LAm
I veig una obra d'art i se me forada el cor.
FA                                   SOL
El simple amor que em dones l'he fet pols.

     FA               SOL       MIm             DO
I és que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
FA           SOL            DO
i l’última metralla no se'n va.
FA                  SOL           MIm           FA
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
FA    SOL          DO
Potser tingues raó.


DO  FA  DO  FA  SOL

DO                          FA
I fa olor l'apartament a la botiga del peix,
FA         SOL                 DO
ai, si tan sols puguera dormir un poquet.
FA                 SOL           MIm         FA
Però em fa mal l'estómac, serà segurament el peix.
FA                        SOL
Si et torne a veure et confessaré.


    FA           SOL       MIm             DO
Que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
FA           SOL            DO
i l’última metralla no se'n va.
FA                  SOL           MIm           FA
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
FA    SOL          DO
Potser tingues raó.


DO  FA  DO  FA  SOL

DO                             FA
Ai, si em veieres ara, et quedaries de paper
        FA             SOL             DO
de vore com toquem, de com porte els cabells.
FA                   SOL          MIm          FA
Què s'ha fet d'eixos dies quan tornaves del carrer
FA                              SOL
i em plantaves un bes tan gentilment?


   FA               SOL       MIm             DO
És que algo m'ha punxat en lo més profund del cor
FA           SOL            DO
i l’última metralla no se'n va.
FA                  SOL           MIm           FA
Però dius que és l'amor, que posa llum en la foscor.
FA    SOL          DO
Potser tingues raó.