Am Am Em F G La nina es desperta pel so del silenci de l'instant recent passat Am Em F G cor ple, món buit, firmaments com brases extingint-se C Em Am F i l'angoixa de quan no en sentim els crits C Em Am F i l'angoixa de quan no en sentim els crits A vegades, quan hi penses, descobreix ella mateixa sospirant per ser el forat podria ser el què falta, o allò que sortia o la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits o la ceguesa d'aquells que fan el sord als crits F G Em E Am la mateixa mort immensa d'una llunyana nit d'estiu F G Em E Am la mateixa mort immensa d'una joguina al fons d'un riu