L'aguila negre
María del Mar Bonet

Un bon dia o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc
Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant
prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel, l'ocell es va aturar
Els ulls eren de color rubí
i les plomes de color de nit
I al seu front, mil raigs de to suau,
l'ocell, rei coronat, portava un diamant blau
Amb el bec la cara em va tocar,
el seu coll em vaig trobar a la mà
fou llavors que jo vaig saber qui,
imatge del passat, volia tornar amb mi
Bon ocell, porta'm amb tu al país
d'altres temps, sigues el meu amic
com abans, en somnis clars d'infant,
estels i més estels collirem tremolant
Com abans, en somnis clars d'infant,
com abans, damunt d'un núvol blanc,
com abans, tu i jo el sol encendrem
i a l'illa del record la pluja llançarem
L'ocell negre tombà els ulls al sol,
cap al cel tot d'una emprengué el vol
Un bon dia o potser una nit,
prop del mar jo m'havia adormit
quan, de cop, el cel s'omple de llum
i un ocell negre surt sense venir d'enlloc
Lentament, les ales bategant,
lentament, ell anava girant
prop de mi, el batec s'acabà
i, com caigut del cel, l'ocell es va aturar