Que feliç era mare
Lluís Llach

Quan estava tot sol amb la mare
a l'hivern, a la vora del foc
d'una antiga casa catalana,
en un poble petit i polsós
que feliç era, mare
que feliç era jo.
Que feliç era, mare
que feliç e - ra jo.
I sentia bramar la tempesta,
i els pagesos fugir esverats
botzinant perquè la tramuntana
els espolsa la closa i el blat
que feliç era, mare, que feliç era jo.
Que feliç era, mare, que feliç era jo.
Quan a casa faltava una cosa,
posant-me bufanda i abric
me n'anava corrents a buscar-la
i tornava content i arrodit
que feliç era, mare, que feliç era jo.
Que feliç era, mare, que feliç era jo.
Quan estava tot sol a la cambra
i sentia els arbres cruixir
i la gent que passava esverada
m'agafava fort al coixí
que feliç era, mare, que feliç era jo.
Que feliç era, mare,
que feliç e -ra jo.
I els ocells dormien a les branques
i ja es veia el cel clarejant,
m'amagava darrera d'un arbre
i ho mirava tot, somniant,
que feliç era, mare,
que feliç era jo.
Que feliç era, mare,
que feliç e -ra jo.