Sent la nit
Kabul babà

La m Fa Do Sol
Duurb... Duurb...
Duurb... Duurb...
Entre i tanca les cortines,
Només ens cal un raig de llum,
Tu i jo i una ampolla de vi,
I tenir-te amb mi, oh si.
Ja sabem que marxo molt lluny,
I com desitjo quedar-me amb tu,
Prèn el vi i beguem-lo junts,
Allarguem aquest patir.
Sent la nit, que no sÂ’acabi mai,
Que demà... demà ja hauré marxat.
Sent la nit, que no sÂ’acabi mai,
Que demà... demà ja hauré marxat.
Crema un tronc i fa brasa,
I crema igual que jo per tu,
El demà vindrà per emportar-me.
Una mica més lluny.
I no es fàcil haver’s-en d’anar.
Mira amor de no plorar.
Però noia saps que has de marxar.
Oh! Senyor que no sigui veritat.
Sent la nit, que no sÂ’acabi mai,
Que demà... demà ja hauré marxat.
Sent la nit, que no sÂ’acabi mai,
Que demà... demà ja hauré marxat.
El demà ve i m’estira la pell,
I jo voldria no havies dÂ’anar amb ell.
Però ja saps que has de marxar.
Oh! Senyor que no sigui veritat.
Sent la nit, ...
Duurb... Duurb...