Cantiga de Montse

DO
La Montse va estar-se aquí,
LAm
la Montse va estar-se aquí,
REm                                          LAm
dormia en un edifici guardat per àngels querubins,
SOL                   LAm
la Montse va estar-se aquí.
SOL                                   LAm
I vaig envejar-li la calma amb què m’estimava,
SOL                               LAm
la seva capacitat de donar-se a l’altre,
SOL                                                  DO
d’alçar tots els escuts assumint riscos quan mana l’instint
SOL                LAm
i de plantar-se’m davant
FA
tan rica, que pobra,
REm                 SOL
tan forta, que vulnerable.


DO
Aquí va fer els trenta-cinc,
LAm
aquí va fer els trenta-cinc,
REm                                                     LAm
va fer una gran festa al parc per reunir tots els seus amics,
 SOL                   LAm
aquí va fer els trenta-cinc.
SOL                                      LAm
I vaig envejar-li la calma amb què m’estimava,
SOL                                       LAm
els seus dos ulls inspirats que creien en màgia
SOL                                               DO
i no veien les altres opcions, mil i una combinacions
                 SOL LAm
que va saber rebutjar
     FA
tan recta, que torta,
         REm                      SOL
amb tant seny que a punt del col·lapse.


         REm       LA#        DO           FA
La joventut va acabar com un crim sense resoldre,
         REm            LA#        DO              LAm   MI
però la Montse estava allà, amb la mà al pom de la porta!


MI                LAm       SOL    FA              DO
Donàvem la benvinguda als primers raïms de la primavera
     MI             LAm      SOL   FA                     DO
i de totes les sinagogues de Barna va haver d’entrar a la meva…


    REm        LA#          DO           FA
La joventut va passar sense rastre de revolta,
     REm              LA#           DO             LAm     MI
s’ha tornat del material amb què estan forjats els contes.

MI            LAm  SOL     FA          DO
I l’última carícia mai va saber ser la darrera
MI                 LAm       SOL   FA
i de totes les sinagogues de Barna va…
MI                         LAm       SOL     FA       DO
I és que el destí ens controla i, si no t’ho creus, espera,
MI                    LAm        SOL    FA                     DO
que, de totes les sinagogues, la Montse va haver d’entrar a la meva.