Conte Medieval
Esquirols

Temps era temps hi havia
En un poblet medieval
Un baró de mala jeia
Que a tothom volia mal,
Amb carrossa d'or i plata
Passejava tot superb
Pel seu poble que moria
D'esquifit i famolenc.
Xics i grans, mig morts de gana,
Li sortien al seu pas
Demanant-li amb ulls plorosos
FA→LA7
Que tingués d'ells pietat,
Però ell somreia, i burleta,
FA→LA7
els cridava amb veu de tro:
A pencar, males abelles,
Necessito molt més or
Els diumenges a la tarda
Organitzava un gran joc:
"Vilatans, vinga, a la festa,
A la festa de la mort.
Vull setze joves per banda,
Amb espases i garrots,
A fer d'escacs a la plaça
I que guanyin els més forts"
Xics i grans mig morts de pena
Li sortien al seu pas,
Demanant-li amb ulls plorosos
FA→LA7
Que tingués d'ells pietat,
Però ell somreia, i burleta,
FA→LA7
els cridava amb veu de tro:
"A jugar, vatua l'olla,
Que a mi m'agrada aquest joc!".
Un joglar passà pel poble,
Avançada la tardor,
Que amb senzilla veu cantava
I així deia la cançó:
"Ai del poble, ai de la vila,
Que té un lladre per senyor,
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor".
Xics i grans tots l'escoltaven,
Li donaven la raó,
Els naixia l'esperança,
FA→LA7
Van anar a trobar el baró,
Però ell somreia i burleta,
FA→LA7
Els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
Si escolteu el trobador"
Els vilatans es negaren
A pagar més els tributs,
A palau armats anaren
I parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre,
No et volem, vés-te'n d'aquí,
Que si et quedes, ai de tu!,
A la forca has de morir."
Xics i grans tots a la una
Li cantaven la cançó:
"Ai, del poble, ai de la vila,
FA→LA7
Que té un lladre per senyor".
I ell callava i de ràbia
FA→LA7
Se li corsecava el cor,
Mentre el poble repetia
La cançó del trobador:
"Ai, del poble, ai de la vila,
Que té un lladre per senyor,
Si vol pau que sigui justa
L'haurà de guanyar amb suor"
x2