RE SOL En Mateu diu entrem-hi, MIm/SOL LA RE és un pub que s'ha de veure. SIm RE Sempre hi ha algú que recita LA o que canta en un racó. A "la" resta ens "fa" una mandra, però és que no hi ha alternativa. Va fem-ne una i cap a casa, vigileu els esglaons! SOL Obrim la porta, LA entrem en un lloc minúscul. RE Gent amb mirada perduda, SOL si n'hi ha quinze ja són molts. SOL Però és molt heavy, SIm uns setanta anys de mitjana, LA i un senyor amb una guitarra RE que ara acaba una cançó. RE SOL I seiem a prop del foc, MIm/SOL LA RE al costat un vell amb barba, SIm RE que duu manta i espardenyes, LA sota seu hi dorm un gos. I no sé qui de nosaltres va i murmura "quina fauna!". Amb els ulls ens l'assenyala i ens posem a riure fort. SOL Ai Mateu! LA Ma dove chi hai portato, RE que això tio sembla un gerià tric, SOL a un amic no se li fa. SOL Ai Mateu! SIm Que no et salva ni ta mare, LA que avui pagues tu les pintes, RE per mi ja podem marxar. RE SOL Ens en fotem de tots MIm/SOL LA RE del mort i de qui el vetlla SIm RE quan de cop el vell s'aixeca LA això tios pot ser molt bo. Amb un respirar feixuc i una veu ben arrugada diu "aquesta dedicada a tots els que ja no hi són". SOL I comença, LA i arrenca amb la tornada, RE i al voltant es fa un silenci SOL que ara no sabré explicar. SOL Però hem de callar, SIm tio, hem de callar! LA Empassar-nos les paraules RE i posar-nos a escoltar. El vell agafa aire, i les venes se li inflen, i la cara ben vermella com si s'hagués d'ofegar. Però creu-me, que a cantar d'aquella forma no hi ha cap escola al món que te'n pugui ensenyar. LA De tots els homes d'Escòcia SIm amb aquell vell vam anar a topar LA i de sobte vam entendre LA SOL FA#m MIm RE què volia dir cantar. NOTA: las comillas que aparecen en "la" y "fa" están puestas para que la página no las confunda, automáticamente, con acordes.