Entre la nit i l'aurora
Dani Flaco

Soc un adicte a la hora
en que lluna i sol disputen
entre la nit i l’aurora
i encara hi ha prostitutes
i els petons es consumèixen,
com el gel a les begudes,
en boques que no conèixen,
é s a dir, desconegudes.
I no hi ha escombreries
i tanquen les discoteques
i s’atasca la Gran Vía
i tornen a obrir les fleques
i s’apaguen les faroles
i aleshores aprofito
la foscor i que estem a soles
per dir-te que et necesito.
I la mare matinada
creua vides que s’insulten,
unes ben aprofitades
mentre que les altres dubten
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida
o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides
o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se.
Desperta l’adolescència
amb la pol.lució nocturna.
Brota la concupiscencia
i dels cors salten espurnes.
Els bars pujen les persianes
i engeguen les cafeteres
i els homes que tenen gana
de passió van al Riviera.
I la mare matinada
creua vides que s’insulten,
unes ben aprofitades
mentre que les altres dubten
mentre que les altres dubten.
Si plantar cara a la vida
o no fer més que amagar-se,
malcurar-se les ferides
o lluitar per aixecar-se,
o lluitar per aixecar-se.