Mare de la ciència
Oques Grasses

Papallones mengen flors per dinar.
Crec que avui no tinc ganes de cuinar, i el llom
està congelat i no
hi ha cap tros de pa.
Sona a les 10 i em llevo a les 12.
Cada cinc minuts i no m’importa.
El llit no em deixa aixecar,
diu que em trobarà a faltar.
Ningú treballa però tenim molta feina.
Espaguetis el plat per excel·lència de nit.
Hi ha un cabró d’ocell que
no para de cantar.
Farem un criadero de cuques de llum
el dia que no puguem pagar l’electricitat.
Que si energies i energies renovables.
Llibres interessants amb coses dispensables.
Avui, impossible d’estudiar... Ja em crec que ho faré demà!
No sóc un tio que rebossa intel·ligència.
La mare de la ciència sempre ha set
la hortènsia. Sempre ha set, sempre ha set
Solc emocionar-me quan tallo cebes,
sé que tu també però no ho vols dir.
Intentant fer l’hort ens partim l’esquena:
el motocultor funciona de pena.
El camí es fa llarg si vas amb presses.
Si et descuides algo pots plorar.
Aquí hem descobert quant pesen les pedres
i que hi ha bons camps per pasturar.
Poc a poc, poc a poc i poc a poc a poc, poc a poc a poc i poc a poc a poc,
poc a poc a poc, poc a poc a poc, poc a poc a poc i
Quan estem sols solem fer coses rares,
Aquesta cançó n’és la mostra clara.
Sempre els hi estaré agraït als meus pares.
Sempre els hi estaré agraït als teus pares.