Acordes de Zoo: Vull
Zoo
Tempestes Vénen del sud [2014]
Intro: Ebm Ebm Db Ebm
Ebm Vull que les canes que pentine parlen Quantes històries guarda este cabet,
Db Guarda secrets, crida el xiquet,
Ebm Quan sent que, per fi, puc trobar-me que el veu prop de mi, vull trobar-te vull donar-te el que vols,
Db ansietat, frustracions, desterrar-les,
Ebm vull que m’entres endins, sense por sense por, sense atendre a raons fins que agafen les notes colors,
Db sense ordre, insurrectes
Ebm la sintesi perfecta, cançons cançons i cançons, amb lletres reals honestes, sinceres, egòlatres, rares
Db donant via lliure al instint animal
Ebm mirant com ens brillen les cares
Ebm B
Gb Db I que brolle la ràbia d’un crit ancestral
Ebm B
Gb Db I que fem de la por una dansa tribal,
Ebm B
Gb Db I que perguen i paguen amb sang esta fam
Ebm B Gb Db Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant
Ebm (Igual que primera estrofa: 2 compassos Ebm, 1 Db i 1 Ebm) Vull deixar de alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig Vull sentir-me d’on soc… d’una terra, que m’importa prou més que un pais Vull guanyar-los ja, ara i per sempre… i que mama no plore, no s’ho mereix El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!! Imprimir caràcter i ritme, pessa més el cul que la moral El orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m’espitja a abandonar Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens Se que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent Vull la veritat, la certessa, el sentit, que la gent es crega que pot!!! Perdre la por, matar la culpa, amic, no demanem res, ho volem tot!!! Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al titiritero ya!! Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero, Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor
Ebm B
Gb Db I que brolle la ràbia d’un crit ancestral
Ebm B
Gb Db I que fem de la por una dansa tribal,
Ebm B
Gb Db I que perguen i paguen amb sang esta fam
Ebm B Gb Db Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant
Este fichero es trabajo propio de su transcriptor y representa su interpretación personal de la canción. El material contenido en esta página es
para exclusivo uso privado, por lo que se prohibe su reproducción o retransmisión, así como su uso para fines comerciales.
© LaCuerda.net · aviso legal · privacidad · es · en · pt · contacto