A A Hi ha paraules orfes de diners, hi ha discursos buits i hi ha silencis suggerents, D conversacions que amaguen secrets, hi ha birra en la taula, hi ha discusions càlides, delers. Bm Hi ha senyors de tratge i vida allada, casa amurallada, E creadors de ruïna acumulada. A Hi ha monstres que enganyen a la gent, a la nostra gent, hi ha derrotes dultima jugada. Tants anhels que es queden en anhels, frustració allargada, maten l'esperança de l'obrer. D El cor en què gire la balança, el cap als quefers, por i confiança, penes, plaers Bm i una batalla perduda des de temps immemorials E una ràbia irracional, un voler fer el que cal A una mà germana, un abraç sincer, el poble mana, i canta convençut el que sent i diu: F#m E En la meua boca un correfoc A Bm en la teua orella una verbena C#7 F#m si la cançó mata la pena E (A) som emisaris de la mort (x2) A Hi ha una verbena a la meua boca, i la vam fer junts, s'està fent de dia, glops i fum. D retardant la fi, demanen vi i volen quedar-se, jugar, follar i revolcar-se, allà cadascú. Bm Que isquen al pati, que el temps dilate, que traguen pit, E moren la llei, la norma i els estereotips. A moren el càlcul i cotilles parlanxins. matem també a eixe fatxa que portem endins. I una foguera que incinere, i que deixe enrere traumes i obscuritat, que depure que allibere. D Que creme la crueltat, l avarícia i l'estafa, que compartim el pà, l'aigua i les cases. Bm Vam cultivar un verger al desert, E them descobert un oasi. A Tota una vida fugint-li al present, de tots els focs farem brases. F#m E En la meua boca un correfoc A Bm en la teua orella una verbena C#7 F#m si la cançó mata la pena E (A) som emisaris de la mort (x2) A D Ni furtant-nos els somnis, Bm ni cremant la trinxera, E ni amb la llei, ni el tricorni, A ni amb presons ni cavernes callaran A LA fera (x2) A D Bm E