Tots els camins
Sergi Carbonell

Més enllà, darrere del miratge,
sempre tu vetllant la meva son.
Més enllà del vel d’aquest paisatge,
sempre tu, eterna en el meu món.
Ets la primavera que floreix,
en les meves vides sempre hi ets.
I una tempesta m’arrossega al teu costat
inevitable com un riu que acaba al mar,
tots els camins es creuen al teu pas.
I em deixo endur per un amor sincer i alat,
em fas sentir la immensitat,
es dilueixen el temps, la gravetat.
I a cau d’orella et dic
que la por s’ensorra entre els teus dits.
Dibuixant l’horitzó, una nit tombats sobre la sorra,
records que el vent no esborra.