Acords: FA#m SOL RE FA#m Quins tan segurs consells vas encercant, RE cor malastruc, enfastijat de viure, SOL Amic de plor e desamic de riure? FA#m ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera. E per tos mals te allongues los jorns: SOL aitant és lluny ton delitós sojorns FA#m con vols fugir a la mort falaguera. Braços oberts és eixida a carrera, SOL FA#m plorant sos ulls per sobres de gran goig. Melodiós cantar de sa veu oig, SOL FA#m dient: "Amic, ix de casa estrangera. En delit prenc donar-te ma favor, que per null temps home nat l'ha sentida, FA#m car jo defuig a tot home que em crida, FA#m prenent aquell qui fuig de ma rigor". Ab ulls plorant e cara de terror, RE cabells rompent ab grans udolaments, SOL la Vida em vol donar heretaments FA#m e d'aquells dons vol que sia senyor, cridant ab veu horrible i dolorosa, tal com la Mort crida al benauirat SOL (car si l'hom és a mals aparellat, FA#m la veu de Mort li és melodiosa. La veu de Mort li és melodiosa) Null hom conec o dona a mon semblant, que, dolorit per Amor, faça plànyer; SOL jo són aquell de qui es deu hom complànyer, FA#m car, de mon cor, la sang se'n va llunyant. Llir entre cards, l'hora sent acostada SOL FA#m que civilment és ma vida finida: puix que del tot ma esperança és fugida, SOL FA#m ma arma roman en aquest món damnada. (RE) Ma arma roman en aquest món damnada. (Ausiàs March, 1400-1459) Correccions i suggeriments: santifernandezmolina@gmail.com