El Miquel i l'Olga tornen

   SOL                 RE
Calleu, nobles consellers,
        DO                  MIm          RE
guardeu-vos la raó que us quedi
           SOL                 RE
i, amb un pas viu i decidit,
        DO                  MIm          RE
marxeu on sigui que us esperin.
      SOL                 RE
Baixeu les baldes, ajusteu
   DO                MIm         RE
finestres i correu cortines.
      SOL                 RE
Poseu els nens al llit;
   DO                     MIm         RE
si dormen, mireu com respiren.

      SOL                   DO     RE
Perquè, si és bo o és dolent,
      SOL                   DO     RE
no importa molt ara mateix.

        DO         RE               SOL               MIm
Que sembla tan clar que ens equivoquem
         DO         RE               SOL               MIm
com que ho anem a fer.
        DO         RE               SOL               MIm
Que sembla tan clar que ens equivoquem
         DO         RE        SOL
com que ho anem a fer!

Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
i, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
i ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!

Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
t’equivoques d’uniforme i dispares a qui més estimes;
t’equivoques de remei i va i s’infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!