Estimar-te com a terra que fa viure els cireres

--Celleta al 3er trast per tocar-la en la tonalitat original--

Intro: FA

FA               DO
Sé morir i sé viure,
                     MI
Sé fer pondre el meu sol.
                   LAm
Sé fer mal, sóc de vidre.

Sóc guspira, estel i carícia.
Faig del drama tres muntanyes,
faig allò que tots esperen,
faig i roures, branques tendres.

Sóc al terra amb l’herba seca.
És quan dormo que hi veig clar,
és la brisa i la marea,
és com taronges d’Alcanar.

Sóc tardors i primaveres.
Si m’ensorro fes-ne runes,
no m’enterris a l’arena,
si és delicte no guanyar,

jo no vull aquesta condemna.
I per lliure vull un país,
i per seure una vorera.
Per somiar, que véns amb mi,

per no perdre’m la drecera.
Al meu pit un cor sencer,
a l’estomac papallones,
a les mans fruits d’esbarzer...

DO                     SOL
I al record les tardes bones,
                   LAm
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
             DO
punki pel carrer.

Treballar els caps de setmana
i no veure’t els feiners:
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.

MIm7 LAm MIm7 LAm x2

FA                  DO
Pels moments de dubte,
                     MI
pel món que tinc al cap.
                  LAm
Per quan era invencible,

i la por era un fracàs.
Els vells salten les barreres,
i tot torna a començar,
i els nens seuen a les places.

I nosaltres a aquell bar,
i la gent que sempre corre,
avui para a saludar

i el meu cor segueix en ordre.
Viu de lluites quotidianes,
mentre estripa el que fa mal.
I l’escalfes si m’abraces.

DO                     SOL
I al record les tardes bones,
                   LAm
i cançons a mig desfer, el gat vell que m’ha vist créixer o fer el
             DO
punki pel carrer.

Treballar els caps de setmana
i no veure’t els feiners:
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.

x2