Intro/Riff: Dm - A
Dm
Jo vull parlar d'un petit circ
A
Que tenia dos pallassos que no eren divertits
Dm
Era tot fosc i decadent
A
Amb la carpa apedaçada vestigi de millors temps
A# A
Una col·lecció de personatges del tot singular
A# A
Capritx surrealista de l'atzar
Hi havia nans també un forçut
I aquell pobre mag que se li veien tots els trucs
Uns lleons vells i desdentats
I un parell d'equilibristes totalment descordinats
Però quan ja tot semblava no tenir cap solució
El presentador va cridar el seu nom
D G D A
Ella era la contorsionista
D Em A A7
Un riu de pura seducció
D G D A
Feia postures impossibles
D G A A7
Que ens fan pensar en un món millor.
Era una flor enmig dels cards
Pura elasticitat associada a un cos d'infart
I es va esmunyir als nostres caps
Per protagonitzar els somnis més privats
El públic va esclatar en un gran aplaudiment final
Presos per la màgia de l'instant
Ella era la contorsionista...
D G A A7
El nostres caps els nostres ulls en blanc
Tan embogits pel desig de la carn
Este fichero es trabajo propio de su transcriptor y representa su
interpretación personal de la canción. El material contenido en
esta página es
para exclusivo uso privado, por lo que se prohibe su
reproducción o retransmisión, así como su uso para fines comerciales.