F C G Am F Separats tiren la canya prop de la plaça d'Espanya, C hipsters amb barba i ulleres shan perdut per les cotxeres, G apareixen quan és fosc els llauners ambulants Am i un camell fa l'agost a lestació de Sants. F Exbolingues reciclats disfressats de runners, C periodistes cremats que viuen de fer banners, G arribant a Ciutat Vella cantautors que ja no canten Am i a la porta de l'Ovella quatre guiris no s'aguanten. F Aturats amb tres carreres, enxufats que només cobren, C regalets per les aceres, jubilats que maniobren, G policia a un carreró ara ha perdut el control Am amb un grup de percussió prop de la plaça del Sol. F Perquè tombin els turistes la rambla lhan tunejat, C ja no queden artistes els músics han marxat, G quatre xinos fent retrats, Canaletes ja s'allunya Am i no queden indignats a la plaça Catalunya F C G Am F Quan es fan foscos els dies C i deixem de ser esclaus G les tristors són alegries Am i obrim portes sense claus F quan es mor la rutina C en un racó de la ciutat G Barcelona s'il.lumina Am quan et tinc al meu costat. F La de la Setmana Tràgica, la que odia l'extraradi, C la que viu una nit màgica un dimecres a l'estadi, G la bonica, la insalubre la de lambient de l'Arena, Am la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena. F La dels clubs acollidors, la que adora les gavines C i crema contenidors i destrossa les cabines, G No hi ha cap respecte per la música en directe Am i no tenim projecte per donar-li vida. F C G Am Quan es fan foscos els dies... F Uns turistes alemanys al bressol del mestissatge C amb barrets de mexicans van buscant algun massatge G i al caòtic barri Gòtic uns nens amb monopatí Am van buscant algun narcòtic per arribar al dematí Quan es fan foscos els dies... F C G Am