Criatura Dolcíssima

SOL         RE7          SOL  RE7
Criatura dolcíssima, que fores
SOL          RE7               SOL SOL7
la sola riba forta, un deix d’idea,
DO                  RE7        SOL    SOL 7
la mà que entre les meues perdurava!
DO                  RE7        SOL    RE 7
la mà que entre les meues perdurava!


SOL            RE7         SOL  RE7
No sé si m’estimaves: t’estimava
SOL        RE7              SOL SOL7
i això era tot, i això era prou,
DO                     RE7            SOL    SOL7
i els nostres cossos obraven en llur glòria
DO                     RE7            SOL
i els nostres cossos obraven en llur glòria

MIm                           SI7
Érem hostes del bes i la insistència
MIm           LA7         RE7
i et sabia ma carn meravellada
DO             RE7          SOL      SOL7
i argument negador de la nostàlgia

DO             RE7          SOL      RE7
i argument negador de la nostàlgia.

Tenies dènou anys, i a punt la joia,
I esperança de mi en les teues galtes,
Jo t’intentava noms i altres carícies.

Vindrà l’hora de vore dins els versos
I algú dirà de mi: heus ací un home
Que moria allarat en clars abismes.

Però no hi trobaran ta pau, tos muscles,
La teua olor completa penetrant-me?
No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?