Tard
Els Pets

La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells, més llargs que ta germana.
Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple, de fet com cada nit,
travessant els gots i els teus amics
aqueslls ulls et feien mal de panxa.
Però era tard,
tenies una cita l'endemà,
te'l vas creuar a la porta i us vau mirar
poc a poc,
sense dir ni un sol mot
i finalment et va donar un somrís de comiat.
De res no va servir ficar-te al llit
tancant els ulls el tenies allí.
A l'endemà t'havies adormit,
vas fer tard a la cita acordada.
Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d'aquell bar,
tres whiskies llargs i cinc hores més tard
vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara és tard,
no l'has tornat a veure en cap més bar
ni tan sols queda un nom per recordar,
però al cap sempre tindràs
aquell estrany
i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.
Mentre els teus amics tan ben vestits
fan bromes,
aquell bon partit
que tu tan llesta vas triar
et diu 't'estimo' i tu no el pots mirar.